La base de pedra era un magatzem, a sobre es va aixecar el volum de la zona de dia, on hi ha les vistes a la plana del Ter i la connexió amb les plataformes dels jardins i l’aigua. Calma, postes de sol, migdiades a l’ombra, temps de pensar vora el foc mentre s’albiren les muntanyes al fons.
Als matins la llum s'arrossega per l’escala fins a la planta baixa, mentre que a les tardes els rajos del sol s’endinsen fins a la cuina. Un espai diàfan acull la família en el seu dia a dia. Un espai acollidor on sentir-se segur i còmode, per sobre la plana i entre feixes inundades per les flors, les oliveres o les hortalisses de l’hort.
El volum, net i clar, de tipologia tradicional emmarca uns finestrals, que recorden les golfes de tantes i tantes cases de poble. Una arquitectura feta a base de senzillesa, amb elements bàsics i un pressupost molt ajustat.